Todo menos ética comercial

El dimarts 17 de juliol a les 16.50 h…. Ring, ring…

- Bona tarda!… Li truco del RACC –diu un jove-. Voldria col·laborar en una enquesta que estem fent?
- Home, justament sí m’interessa. De què es tracta?
- Doncs es tracta de respondre a unes preguntes. Si vol li truco en un altre moment perquè he vist que el seu telèfon és un 902… i es millor que el telefoni al seu domicili particular.

- No es preocupi que desitjo conèixer que em vol preguntar.
- Miri, millor el telefono més tard a casa seva.
- Com sap quina és casa meva? A quina hora em trucarà?
- No es preocupi, el RACC té la seva fitxa on hi surt la seva adreça particular.
- Ara tinc interès realment en respondre les preguntes que calgui.

Llavors, com cantant una salve repeteix:

- Vostè té alguna relació amb agències de publicitat o comunicació, comerç… Si és així no li puc fer l’enquesta.
- Si us plau, prego que em doni el seu nom per saber amb qui estic parlant.
- El meu nom no el puc donar perquè sóc un “menor”. Si vol parlar amb la meva supervisora, ella li atendrà.

Desapareix la veu del “menor” i s’escolta: tut, tut, tut… Han penjat. Encara espero la trucada de la supervisora. El RACC en menys de 72 hores m’ha deixat “penjat” dues vegades en el meu rol de soci. Desitjo que no es faci realitat allò de que: “no hay dos sin tres”.

Sembla ser que estem sentenciats realment a prendre decisions. Sembla que estem en un estat “sociópata”. Teniu en el RACC algun virus que s’està menjant les connexions nervioses de la intel·ligència adaptativa? Com diu Gladwell en el seu llibre Inteligencia intuitiva, supereu rècords dinamitant en pocs segons la voluntat de fidelització de la comunitat de socis.